El samaruc, un dels peixos més amenaçats del món

Samaruc_Valencia_hispanica

El samaruc (Valencia hispanica), és un petit peix d’aigua dolça, que es troba en perill crític d’extinció. És un peix endèmic del litoral mediterrani ibèric.

Àrea de distribució mundial del samaruc

Actualment només hi ha 15 poblacions de samaruc a la natura, i moltes de les quals són fruit de reintroduccions, com per exemple les que s’han fet a l’Illa de Buda, al Marjal de Xeresa o a les Mallades de l’Albufera de València.

L’amenacen la destrucció i degradació del seu hàbitat (estanys d’aigua dolça propers al litoral), i també la competició amb espècies invasores, sobretot la gambúsia, la qual és molt perjudicial per al samaruc. Moltes de les poblacions actuals de samaruc es troben en situació precària, a causa de la competència amb altres espècies.

El samaruc té el pitjor grau d’amenaça abans de l’extinció.

Tant el samaruc com el fartet, un altre peix ibèric amenaçat, són objecte d’un exitós projecte de cria en captivitat al Centre Ictiològic del Delta de l’Ebre. El problema, no obstant, és la manca d’hàbitats adients on alliberar aquests peixos, amb bones garanties per a la seva supervivència.

L’última població salvatge de Catalunya va sobreviure als Ullals d’en Baltasar (Montsià), on avui el samaruc es troba en situació delicada, i depèn de reforços amb peixos procedents de la cria en captivitat.

Els anys 80 es van crear dues poblacions refugi per a aquesta espècie, en llacunes litorals a L’Ametlla de Mar (Baix Ebre). Les llacunes litorals solen trobar-se molt degradades a la costa ibèrica. Les llacunes litorals de L’Ametlla de Mar, tanmateix, es troben en un estat excepcional de conservació, amb aigües transparents, poblades d’asprelles (algues caràcies) i embolicades (la planta aquàtica Potamogeton pectinatus).

A L’Ametlla de Mar, Paisatges Vius ha restaurat dues llacunes litorals que havien desaparegut, l’Estany Tort i la llacuna del Port de l’Estany. En aquestes llacunes s’hi han fet alliberaments de samarucs procedents de la cria en captivitat. Avui aquestes poblacions mostren un bon estat de salut, amb evidències de reproducció.

L’any 2017 es va ampliar la llacuna de Torrent del Pi, on ja hi existia una població de samaruc (convivint amb fartets), per augmentar-ne significativament l’hàbitat disponible.

L’any 2018, amb un un ajut del Departament de Territori i Sostenibilitat, es va restaurar la llacuna de Cala Justell, a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, al costat de la central nuclear, a l’EIN La Rojala – Illa del Torn, on s’hi han alliberat milers de samarucs, els quals ja han començat a criar. Enguany, gràcies a una donació del Grup Giró, s’ha creat una llacuna nova a la Reserva Integral de l’Illa de Buda, al Delta de l’Ebre.

Els tècnics del Centre Ictiològic del Parc Natural del Delta de l’Ebre fan seguiment de les poblacions de peixos d’aquestes llacunes, i constaten que les poblacions de samaruc i fartet hi van creixent.

Evolució captures de samaruc a les llacunes de L’Ametlla de Mar

L’estratègia de crear poblacions refugi, en llacunes ben conservades i aïllades de la gambúsia, està funcionant bé.

Tanmateix, encara queda molta feina per fer. El samaruc encara està en greu perill d’extinció, i són moltes les coses que caldria fer per millorar la seva conservació, així com la conservació de les llacunes que són el seu hàbitat. Andrena continuarà implicant-se en la salvació d’una espècie i d’un hàbitat extraordinaris.

Si t'ha agradat aquesta publicació, comparteix-la a les xarxes socials

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email

Escriu un comentari

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Últimes noticies