AIGUAMOLLS AL NOSTRE SERVEI. Perquè cal restaurar aiguamolls? (1ª Part)

Arrels de salze WILLEM KORVOORT

El problema

A les planes fèrtils de Catalunya, des de les darreres dècades del segle XX, hi ha hagut una important intensificació agrícola. Aquesta intensificació té algunes conseqüències molt dolentes per a la vida natural, com són la destrucció dels marges arbustius, l’eliminació de prats de dall amb flors silvestres, la dessecació de les zones humides naturals i l’ús massiu de plaguicides i fertilitzants. En el cas de la Plana de Vic, és coneguda l’aplicació intensiva de fertilitzants orgànics procedents de la ramaderia (fems i purins), amb la conseqüent contaminació per nitrats dels recursos hídrics, tant de les aigües subterrànies, com de les rieres i els estanys. La qualitat d’alguns aqüífers s’ha degradat tant, que és habitual trobar-hi nivells de nitrats que multipliquen diverses vegades el valor màxim admès per la normativa europea.

Segons l’Agència Catalana de l’Aigua, la presència de nitrats és el problema de contaminació més important a les aigües subterrànies de Catalunya, amb un 41% de les aigües subterrànies en mal estat. Això ens hauria de preocupar molt, doncs els aqüífers són un recurs essencial en l’abastament d’aigua. Un cop els nitrats han arribat a l’aqüífer profund, la seva descontaminació no és factible amb la tecnologia actual.

Els aqüífers són un reservori d’aigua que pot ser imprescindible en situacions de sequera extrema i, per tant, no els hauríem de seguir maltractant. Molts països europeus, mancats de grans muntanyes i embassaments, depenen en gran mesura dels seus aqüífers per a l’abastament d’aigua de la població.

El 2015, la Comissió Europea va iniciar un procediment investigador a l’estat espanyol per les vulneracions de la Directiva de Nitrats, la qual té com a objectiu la protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats d’origen agrari. Aquest procediment derivarà en importants sancions econòmiques, si la problemàtica no es resol.

Com podem mitigar aquest problema?

Quan pensem en el subministrament d’aigua potable, ens solen venir al cap aixetes, embassaments, depuradores i xarxes distribuïdores. Però en realitat, és la naturalesa la que ens proporciona l’aigua dolça necessària per a tota activitat. Així com les grans masses boscoses i els oceans envien humitat a l’atmosfera, que ens retornarà en forma de pluja, els aiguamolls i els boscos de ribera tenen un paper clau en la purificació de l’aigua i la recàrrega d’aqüífers.


Article aparegut al diari El9Nou juliol 2019

Si t'ha agradat aquesta publicació, comparteix-la a les xarxes socials

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email

Escriu un comentari

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Últimes noticies