La vida aquàtica

L’aigua és el sistema circulatori de la biosfera, i fa possible la vida a la Terra.

Els hàbitats aquàtics ben conservats realitzen funcions ecològiques tan fonamentals com el subministre d’aigua neta per al consum humà, la depuració natural de contaminants, l’esponjament i el control de les inundacions i els temporals marins, la protecció contra l’erosió i la regulació climàtica a diferents escales geogràfiques.

La salut dels ecosistemes aquàtics es defineix per la qualitat i la quantitat de l’aigua, la connectivitat amb el paisatge, les condicions de l’hàbitat i la diversitat d’espècies animals i vegetals.

Els hàbitats d’aigua dolça, com els llacs, els rius i aiguamolls, són font de vida per a la humanitat.

Potamogeton natans ©Willem Kolvoort
La biodiversitat de les aigües dolces ha sofert un enorme declivi des de 1970. Les poblacions d’espècies aquàtiques han caigut un 83% (Living Planet Report, WWF 2018)

Els ecosistemes d’aigua dolça són l’hàbitat de més de 100.000 espècies conegudes de peixos, mol·luscs, rèptils, insectes, plantes i mamífers. A pesar d’ocupar menys del 1% de la superfície de la Terra, acullen un terç de tots els vertebrats.

Són els hàbitats més amenaçats de la Terra, afectats per la fragmentació i la destrucció; les espècies invasores; la sobrepesca; la contaminació; les pràctiques forestals; les preses i infraestructures hidràuliques; les extraccions d’aigua i el canvi climàtic.

Les zones humides han disminuït la seva superfície més d’un 50% des de 1900. La tendència per a les espècies d’aigua dolça es alarmant. Els peixos d’aigua dolça és el grup de vertebrats que ha patit el rati d’extinció més gran al llarg del segle XX.

Freshwater Living Planet Index WWF 2018
En el cas de Catalunya, “quasi totes les zones humides es troben negativament influenciades per l’activitat humana” (ICHN, 2010).

Segons el darrer Informe sobre l’Estat del Medi Ambient de Catalunya (2011-2015) , l’estat ecològic dels rius hauria empitjorat sensiblement entre el 2010 i el 2015 (dades provisionals sobre el 60,5% de les masses d’aigua); el percentatge de masses d’aigua subterrània en bon estat va passar del 51% l’any 2012 al 41% l’any 2015, per un empitjorament de la seva qualitat química; els embassaments que presentaven un estat bo o proper a bo van passar del 84% l’any 2012 al 57% l’any 2015, i han empitjorat en termes globals (dades provisionals sobre el 87% dels controls).

Recursos