L’ampliació de l’aeroport de Barcelona

Delta del Llobregat. Foto: Pau Núñez

Segueix el debat sobre el pla d’ampliació de l’aeroport de Barcelona que afecta un espai protegit del delta del Llobregat inclòs en la Xarxa Natura 2000.

En relació amb el complicat assumpte de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, ja s’han vist els clàssics llocs comuns de l’estil: “enviem els ànecs al delta de l’Ebre” (Germà Bel, Vilaweb, 31.05.2021), “es pensa més en els ànecs que en les persones” (Jordi Codina, SER Catalunya, 2.06.2021). Voldríem afegir un nou argument a la conversa.

La conservació del medi natural hauria d’evolucionar el seu enfoc.

Fa més d’un segle que els grans objectius es centren en la conservació d’espècies i hàbitats catalogats internacionalment. Aquest posicionament ha tingut èxits i ha sigut molt necessari, però també ha patit problemes i ha estat insuficient per aturar la pèrdua de la biodiversitat a gran escala.

A més, no és entès, ni compartit, per una bona part de la població. Constantment xoca amb els diferents interessos agrícoles, industrials, urbanístics, d’infraestructures, del desenvolupament de zones empobrides… I és molt fàcil contraposar les necessitats de progrés econòmic amb “quatre ànecs”.

Donar més importància a les funcions ecològiques

Caldria que les lleis i polítiques ambientals dirigissin més la seva mirada cap a les funcions ecològiques que realitzen els ecosistemes.

Un ecosistema en bon estat, realitza eficientment les seves funcions i processos, i es compon per una xarxa diversa d’espècies.

Segons l’ecòleg Brian Moss (*), els factors clau dels ecosistemes ben conservats serien els següents:

  • Eficiència en el cicle dels nutrients
  • Una estructura característica composta per elements físics i biològics (més que no pas un catàleg determinat i fixe d’espècies)
  • La connectivitat amb els sistemes adjacents

Potser seria més senzill explicar a la població, la necessitat de protegir ecosistemes eficients, amb l’objectiu de la depuració de les aigües, el control de les inundacions i temporals, el control de l’erosió, el transport de sediments, la protecció dels aqüífers com reserves d’aigua, la pol·linització, la producció de peixos i mol·luscs, la regulació del clima i de la qualitat de l’aire…

Moltes d’aquestes funcions són pròpies de les maresmes i llacunes litorals, com les del delta del Llobregat.

Sabem que és complexe, però creiem que anar dirigint les prioritats cap aquí, seria revolucionari.

* Brian Moss: Ecology of Fresh Waters: A view for the Twenty-First Century. Wiley & Sons, 2013

Foto de portada: Pau Núñez

Si te ha gustado esta publicación, compártela en las redes sociales

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email

Últimas noticias