Projecte de



Basses temporànies a l'Albera

Els estanys temporanis mediterranis, ambients poc coneguts d’extraordinària riquesa.

 

La Gutina és una finca vitivinícola ecològica situada al peu de l’Albera, en un ambient mediterrani de terraprim. Entre dòlmens i vinyes, hi ha un sistema d’estanys temporanis, d’extraordinària riquesa natural, i d’especial bellesa. Les Basses i tolls temporers mediterranis són hàbitats considerats d’interès prioritari per la Unió Europea (*3170).

Les basses temporànies són molt valuoses per la seva única biodiversitat, però són sistemes profundament amenaçats, per la facilitat per fer-los desaparèixer, i per ser considerats, per la població i sovint també per l’administració, com aiguamolls de segona categoria.

Bassa de la Rajoleria, alzina surera
Bassa de la Rajoleria, març de 2019 ©Anna Gallés

El projecte IAEDEN-UVIC-ANDRENA

El 2015, es va restaurar un tercer estany temporani a la finca de La Gutina, l’Estany del Prat dels Rosers. La restauració es va fonamentar en un rigorós estudi previ, de caracterització geomorfològica i hidrològica, que posem a disposició del públic. Els interessats poden sol·licitar-lo per correu a agalles@andrena.cat

Es va fer una intervenció parcial al veí Estany d’en Negre, s’han fet petites intervencions de manteniment, i el Grup d’Ecologia Aquàtica de la UVIC en fa seguiments físico-químics, limnològics, i botànics, sempre que hi ha hagut suficient nivell d’aigua.

Un dels aspectes més complexos de la restauració ha estat la recuperació del perfil topogràfic per revertir el confinament dels organismes a les depressions o antics recs de drenatge.

No es van fer rebaixes topogràfiques al Prat dels Rosers per respectar el banc de propàguls.

Estany dels Rosers restaurat per Iaeden, UVic i Andrena a la Gutina
L’Estany del Prat dels Rosers, després del temporal “Glòria” ©Grup d’Ecologia Aquàtica UVic

 

La recuperació d’un nou estany  ha permès afavorir les metapoblacions i la biodiversitat de la zona, aportant més complexitat a l’ecosistema de la Gutina.

 

Seguiment botànic:  

  • Estudi del banc de llavors al laboratori de la Universitat de Vic
  • Inventari florístic de les basses. Cal destacar l’aparició de la rara Elatine brochonii a l’estany del Prat dels Rosers i Polygonum romanum a l’Estany d’en Negre.

Seguiment limnològic de les basses:

  • Conèixer la hidrologia. S’han instal·lat dataloggers, per mesurar en continu la profunditat i la temperatura de l’aigua.
  • Avaluació de l’estat ecològic amb els índexs QAELSe2010 i ECELS.
  • Seguiment dels macroinvertebrats i microcrustacis.

Algunes conclusions destacables del darrer informe 2019:

  • Les basses Cardonera i Rajoleria han gaudit d’una bona/molt bona qualitat de l’aigua.
  • La riquesa en espècies del Prat del Rosers i la Rajoleria ha incrementat amb els anys.
  • L’Estany del Prat dels Rosers ha tingut hidroperíodes massa curts com per permetre l’establiment d’ecosistemes aquàtics complexes. Tot i així, hi han aparegut espècies molt interessants, com el copèpode Diaptomus cyaneus i l’hidròfit Elatine brochonnii. 
  • Al llarg dels quatre hidroperíodes estudiats, s’ha observat una millora progressiva de l’estat ecològic del Prat dels Rosers.
  • L’estat ecològic de les basses de la Gutina és millor que  la mitjana del conjunt d’estanys temporanis de Catalunya.
  • El restabliment del règim d’inundació temporani al Prat dels Rosers ha permès una exitosa recuperació del poblament florístic singular d’aquests hàbitats.
  • Tanmateix, els curts períodes d’inundació no han permès observar poblacions grans i estables de les plantes pròpies d’aquests ambients temporanis.
Basses de La Gutina restaurades per Iaeden UVic Andrena
Les quatre basses de la Gutina, els mesos de febrer i març 2019. Des de d’alt a la esquerra: Prats del Roser, Cardonera, Rajoleria i Bassa d’en Negre ©Grup d’Ecologia Aquàtica UVic

 

Agraïm la col·laboració de:

Logo Celler La Gutina

logo Geoservei

Donacions

Vols ajudar-nos a seguir amb aquesta feina? Destinem el 100% de les donacions rebudes als projectes de restauració.